Poema per a Cabaret Palestina
Aquesta terra em pertany.
Està escrit.
Des de fa 5000 anys que estem escrivint la nostra història.
I aquesta és la terra que hem d'ocupar.
Es la veritat.
Ho diu la nostra religió.
Que és la més antiga de la terra.
Demostrem posseïr la veritat perquè sóm la única religió que no intentem captar adeptes.
Qui té la veritat no intenta convèncer als demés.
Perquè ell mateix ja està convençut.
No ens cal convèncer als demés.
Aquesta és la nostra terra i l'hem d'ocupar.
Nosaltres en fem del desert paradís.
Portem aigua i el cultivem.
Estudiem la vida i dissenyem el futur del món.
Una persona inculta pot destruïr el futur del món.
La incultura és perillosa.
Una persona inculta pot destruïr la feina de molts anys.
Per això és necessari construïr murs.
La nostra obligació és protegir la vida.
Aquesta és la nostra terra i l'hem de vallar.
Nosaltres sabem qué és la persecució.
La hem sofert en la pròpia pell, en la nostra família.
* * *
Deixeu-nos viure!
No bombardejeu als nostres fills.
Ells són el futur real.
No destruïu les nostres collites.
Aquests arbres són els únics que ens prometen el futur.
La terra no és teva ni meva.
La terra no es pot comprar.
És absurd comprar el lloc on enterraràs els teus òssos.
Aquests arbres són els únics que ens prometen el futur.
La terra no és teva ni meva.
La terra no es pot comprar.
No aixequeu aquests murs.
Si ens tanqueu, us tanqueu i perdeu la llibertat.
No ens tingueu por.
La por engendra por.
Sabem que esteu ressentits per la vostra persecució.
Però no ens utilitzeu com a expiació històrica.
No arrenqueu els nostres arbres.
No mateu als nostres fills.
Deixeu-nos parlar.
Crec
Jo crec.
Crec que la natura és infinita en tots els sentits.
I, encara que no vulgui afirmar que és infinitament excepcional,
la naturalesa és excepcional. I aquesta excepcionalitat es la que la fa evolucionar.
L'humà crea la seva pròpia evolució.
Des de la comprensió de si mateix i la modificació de l'entorn.
Que el modifica al seu torn. Perquè és incapaç de modificar-se per si sol.
Això és el fet científic. Els descobriments de l'entorn i les seves aplicacions posteriors
són el que modifica l'home. El que marca el camí evolutiu de l'ésser humà.
Aquests “descobriments”i les seves aplicacions posteriors poden semblar encaminades en uns paràmetres incontrolables, però la veritat es que aquests paràmetres estan dissenyats pel mateix científic. Ja que pocs descobriments han sigut accidents allunyats del camp d'investigació.
Per exemple, L'arc i la fletxa, segons una llegenda va ser un accident d'un guerrer maldestre que fugia d'un ós i se li va enganxar la llança a una liana. Va ser un accident que en estirar de la liana la llança apuntés cap a l'ós, i que en deixar-la anar perquè l'ós era massa a prop, la fletxa volés recta i amb la força adequada com per travessar el pit de l'animal. Però no era una coincidència que durant anys l'home pensés en una arma millor. Ni que dugués una llança esmolada a la mà en aquell moment. L'home tenia una intenció i una idea feia temps, podem dir que abans de l'accident ja s'havia situat al camí del descobriment. I en certa forma sabia que el seu enginy li podria proporcionar una arma millor.
De forma igual es succeeixen constantment els descobriments científics. Si poses una quantitat de temps i persones a pensar sobre una idea, floriran resultats segur. Com més temps i més persones, abans començaran a aparèixer els descobriments. I aquests descobriments portaran a la modificació de l'entorn i de retruc a la modificació i evolució de l'humà.
Però la naturalesa es infinita en tots els sentits. I l'humà pot elegir els paràmetres de descobriments dintre aquest ventall infinit de possibilitats. Per això quan està elegint quins descobriments vol fer automàticament està elegint quins descobriments no vol fer. L'excepcionalitat de les idees que voltin pel seu cap són quelcom decisiu en la seva evolució.
Per això dic que crec.
I per això crec.
Que si l'humà vol evolucionar naturalment necessita
Les idees excepcionals.